Vaig començar a interessar-me per la psicologia des de molt petita, ja que sempre m’ha encantat parlar i ajudar als amics i familiars. Vaig aprendre molt ràpidament a detectar en els altres els seus estats d’ànim i em vaig fer experta en ajudar a aquells amics i coneguts que ho necessitaven. Anys després, vaig descobrir que això no havia sigut un do, sinó una estratègia de supervivència, que si bé em va servir durant un temps, després em robava llibertat i poder d’elecció.

També des de petita vaig començar a sentir parlar sobre els Drets dels Infants i això em va ajudar a poder veure que hi havia coses que no s’estaven fent com calia. Entre elles, em va portar a fer-me moltes preguntes: Per què em sentia tan trista? Per què ningú tractava d’entendre que em passava, però tothom tractava de corregir-me? Per què els adults es capficaven en ressaltar només els meus defectes? Què els impedia validar les meves emocions? Per què els adults em demanaven que fes coses que ells mateixos no sabien fer? (Estigues quieta! Gestiona la teva frustració! Calma’t!).

Aquelles preguntes van generar en mi un profund malestar, però vaig decidir seguir la meva vena curiosa i indagar més…

Vaig créixer i vaig trobar que la psicologia em podria ajudar a trobar respostes, així que vaig decidir estudiar la llicenciatura en Psicologia en l’especialitat clínica a la Universitat Oberta de Catalunya.

Al llarg dels anys d’estudi, seguien passant-me coses que m’inquietaven i que necessitava entendre; Per què em sentia tan sola, tot i estar envoltada de gent? Per què necessitava els altres per sentir-me bé? Què m’impedia aconseguir-ho per mi mateixa? Per què sentia tanta ràbia per tot? Per què em tractava a mi mateixa tan malament, en lloc de cuidar-me i estimar-me? Per què em veia sempre com una mala persona i havia d’esforçar-me constantment per demostrar que era bona?

En acabar la carrera moltes d’aquestes preguntes no van obtenir resposta, però la meva obstinació per trobar-les em va fer formar en altres llocs, i seguir indagant fins a poder topar amb les respostes que tant ansiosament buscava i tan tranquil·lament van arribar.

Aquest viatge formatiu va començar a la consulta privada d’Anna Valls de Figueres on vaig descobrir clarament quina era la meva passió i al Centre de Psicologia Dendros de Barcelona, creat per la seva directora la Dra. Laura Contino, on vaig trobar el lloc ideal per créixer en tots els sentits. Allà vaig cursar el Postgrau en teràpia integradora i el Postgrau en teràpia de parella, a més d’apuntar-me a tots els cursos que es feien, però sobretot, sobretot, va ser molt revelador per mi el curs sobre el Model de desenvolupament moral de Manel Villegas. Amb ell vaig aprendre la importància d’aconseguir l’autonomia personal i com aquesta es gesta a través del mateix desenvolupament.

Aprofitant la meva estança a Barcelona vaig aprendre Mindfullness a l’Institut Mensalus, vaig fer teràpia corporal amb l’Alejandra Carrero Rodríguez, qui em va ensenyar a cuidar i connectar amb el meu cos i la seva memòria.

Vaig realitzar el postgrau en Morfopsicologia dirigit pel Dr. Gabarre, aquest nou coneixement em va permetre conèixem millor i coneixer millor als altres, però sobretot em va ajudar a comprendre i no jutjar.

Més tard, durant la meva estança a Girona vaig realitzar el Màster en formació en Psicoteràpia i Teoria del Vincle Afectiu amb la Dra. Sadurní. Allà vaig aprendre la importància d’un bon establiment del vincle afectiu en la infància per a un bon desenvolupament en la vida.

Vaig aprendre sobre violència de gènere realitzant un curs d'»Intervenció amb mares, nens, nenes i adolescents víctimes de violència de gènere» a Connexus.

Em vaig formar en la tècnica EMDR que permet desensibilitzar emocions que han quedat bloquejades, sobretot per experiències traumàtiques.

I finalment em vaig fer experta en Prevenció, Detecció i Tractament de l’Abús Sexual Infantil per l’Institut d’Estudis de la Sexualitat i la Parella i formant-me de la millor mà possible, la Fundació Vicki Bernadet, realitzant els cursos «Abús sexual infantil: Identificació, actuació i prevenció» i «Intervenció psicològica en adults amb trauma per abús sexual infantil«.

Així que al llarg de la meva vida he après inconscientment a acompanyar a les persones amb tacte i amor, i he après conscientment el perquè ho faig, gràcies a la formació en psicologia i psicoteràpia, amb terapeutes i mestres que m’han donat aquest sosteniment tan necessari per créixer. Gràcies a aquest aprenentatge ara em dedico a acompanyar a aquelles persones que no van tenir una bona acollida a l’inici de la vida, perquè trobin en mi un lloc on poder créixer i empoderar-se i així viure les seves vides, pròpies i dignes, però sobretot seves.